La Garrotxa és la comarca de muntanya més oriental de Catalunya i la que té menys alçada mitjana. El seu relleu es caracteritza per la transició entre la muntanya i la plana i per l’existència d’una zona volcànica, la qual cosa converteix aquest espai en un espai privilegiat per realitzar qualsevol tipus d’activitat a l’aire lliure. Ara bé, no cal oblidar que el terme garrotxa s’utilitza per referir-se a una terra aspra, trencada i de mal caminar.
La Garrotxa no és un territori homogeni i s’hi distingeixen dues subcomarques, delimitades per una falla que dóna personalitat a la comarca. L’Alta Garrotxa es refereix a la zona nord de la vall del Fluvià, i es caracteritza per l’abundor de materials calcaris, els relleus abruptes i poc alterats per l’activitat humana, avui dins l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. La subcomarca d’Olot correspon a la zona més meridional i presenta uns paisatges molt més suaus i humanitzats, la major part de la qual està integrada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la Península amb més de quaranta volcans i una vintena de colades de lava.
Aquesta falla divisòria ens recorda l’origen volcànic de la comarca, però no és l’única, ja que un sistema de falles recorre la comarca en direcció nord–sud i est–oest, formant un seguit de cubetes o zones enfonsades, fet que converteix La Garrotxa en una de les comarques més complexes i variades de Catalunya. De fet, aquests espais, juntament amb el riu Fluvià, formen part de la Xarxa Natura 2000, una iniciativa europea per a protegir els espais naturals singulars, diversos, rars, ben conservats, representatius, fràgils o vulnerables i que connecten amb altres de les mateixes característiques.
Així, La Garrotxa també es caracteritza per la riquesa i la diversitat de la vegetació, amb una gran extensió de bosc. Algunes de les espècies que es troben aquí, com ara el faig o el bedoll, són més pròpies dels climes atlàntics de centre d’Europa que d’una regió mediterrània. Cal cercar l’explicació en un clima particular, mediterrani però amb pluges abundants durant tot l’any (la Vall d’en Bas recull anualment més de 1.250 mm). A més, el relleu de la comarca l’aïlla de les masses d’aire fredes que vénen del nord d’Europa, i, per tant, les temperatures són benignes, i el vent no gaire freqüent. Domina l’alzinar en els punts més secs i calorosos, la roureda en les àrees més temperades i fresques, i la fageda en els sectors més humits.
ART I HISTÒRIA
Els atractius de la Garrotxa no es limiten, però, a la natura i la zona volcànica, sinó que s’hi poden trobar molts altres indrets encantadors com ara Castellfollit de la Roca o Besalú. Castellfollit de la Roca impressiona al visitant per la peculiar combinació de la intervenció humana amb la natura amb una cinglera basàltica sobre la qual repenja el poble, amb el pintoresc conjunt de l’església vella i les cases antigues del poble construïdes arran d’un precipici d’uns 60 metres d’alçada.
Passejant per Besalú, municipi declarat conjunt històricoartístic nacional pel seu gran valor arquitectònic, es percep clarament el seu passat carregat d’història, ja que aquest municipi va ser la capital d’un comtat independent, des de la mort de Guifré el Pelós fins a la mort de Bernat III, quan es va fusionar amb el Comtat de Barcelona. Una imatge típica de Besalú és el pont romànic fortificat sobre el riu Fluvià, que data del segle XI i es caracteritza per ser l’únic de tot Catalunya amb set arcades. A part del pont, també és molt recomanable visitar el monestir de Sant Pere, del segle XII, l’església de Sant Julià del segle XVII, amb la portalada esculpida; l’edifici de la Cúria Reial, del segle XIV, la plaça Major, els pòrtics del carrer Tallaferro, el call jueu, la casa de banys i en general el conjunt del nucli medieval de la població.
Molt a prop de Besalú, el romànic del municipi de Beuda és una altra proposta molt interessant. A Sant Joan les Fonts també trobem exemples d’aquest estil arquitectònic, ja que hi ha el principal exponent del romànic a la comarca, l’església de Sant Esteve, un edifici de planta basilical construït amb pedra vermella, que fou la seu d’un priorat benedictí.
Hi ha altres municipis molt interessants, com ara la Vall d’en Bas, que agrupa diversos poblets típics, dels quals cal ressaltar els Hostalets d’en Bas, pels seus balcons de fusta i l’església romànica de Sant Esteve d’en Bas; a la Vall de Bianya hi ha un gran nombre d’esglésies romàniques, així com també diverses masies d’interès arquitectònic; la vila vella de Santa Pau, declarada conjunt històric i artístic, està presidida per un antic castell; Montagut i Oix destaca per un castell, una església d’origen romànic i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja; i a Les Preses hi destaca el Parc de Pedra Tosca, amb tanques de paret seca de pedra volcànica.
D’altra banda, Olot ofereix moltes possibilitats: l’església parroquial de Sant Esteve guarda el quadre Crist portant la creu, obra del Greco, i l’altar del Roser, joia del barroc català. També hi ha el santuari de la Mare de Déu del Tura, el claustre del Carme d’estil renaixentista, i diverses cases modernistes de famílies notables d’Olot, que conserven mobiliaris d’estil i peces de gran valor artístic.
Altres atractius de tipus cultural són el Museu Comarcal de la Garrotxa, que és ubicat a l’antic hospici de la ciutat i on es dedica una especial atenció a les obres de la prestigiosa escola pictòrica d’Olot; el Museu dels Volcans, on es recull tota la informació geològica i ecològica de la zona volcànica; i el Museu dels Sants, dedicat a la indústria d’imatgeria religiosa, on encara avui es poden admirar les mans dels mestres artesans en plena feina. Cal recordar que La Garrotxa és una terra que tradicionalment ha donat molts i hàbils artesans. Hi ha terrissaires, esclopers, tallistes, culleraires que fan culleres i forquilles de boix, creadors de figures de pessebre, restauradors i constructors de mobles rústics i especialistes en daurats i policromies.
A tota la comarca hi ha nombroses festes populars tradicionals que poden ser una excusa ideal per apropar-s’hi. A tall d’exemple, a Besalú se celebra a principi de setembre la Fira Medieval. Tot recordant el passat històric del municipi, s’organitza un mercat medieval i es poden trobar diversos personatges caracteritzats com a l’època: lladres, cavallers, leprosos, pidolaires, soldats, mercaders, jueus, artesans, pagesos, músics... També a Besalú hi ha la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro al març, i la Fira de la Ratafia al desembre. A Santa Pau hi ha la Fira del Fesol al gener; a Hostalets d’en Bas, se celebra al juliol el Concurs de Dalla, en què els dalladors mostren la seva destresa amb aquest estri avui dia ja en desús; la Fira de l’Espardenya se celebra per la Quaresma a Tortellà; a Sant Feliu de Pallerols, al maig, se celebra el Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa; la Fira de Sant Josep al març a Sant Jaume de Llierca; i a Olot, al gener es celebra la Fira del Fajol a Batet de la Serra, al juliol se celebra una festa en què es fa sonar la cornamusa o sac de gemecs, a l’octubre la Fira de Sant Lluc i al setembre la festa major o Festes del Tura.
RECURSOS
La comarca limita al nord amb l’Estat francès; a l’est amb l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i el Gironès; al sud amb la Selva i Osona, i a l’oest amb el Ripollès i Osona. Les comunicacions han millorat molt els darrers anys: les principals vies de comunicació per carretera són l’A-26, la C-26 eix prepirinenc Olot–Ripoll, la C-37 eix de Bracons Vall d’en Bas–Torelló, la C-63 eix Selva–Garrotxa i la C-66 eix Besalú–Pla de l’Estany–Gironès–Empordà. La companyia d’autobusos TEISA ofereix un servei de línies regulars a la comarca que la connecta amb Barcelona, Vic, Figueres, Girona, l’Aeroport de Girona, els Ferrocarrils de la Generalitat i les principals poblacions veïnes.
Seguint aquests camins d’entrada, els amants de la bona taula podran trobar a casa nostra restaurants per a tots els paladars, especialitzats en productes locals, autòctons i tradicionals. Alguns restaurants han apostat clarament per una cuina senzilla basada en productes de la terra i les receptes històriques, i han creat el distintiu de Cuina Remença; altres aposten per la innovació sense perdre de vista la cuina tradicional i els productes de la terra i formen part del col·lectiu de la Cuina Volcànica. Més d’un ha estat premiat amb el reconeixement de les prestigioses Estrelles Michelin.
La comarca també compta amb una gran diversitat de tipus d’allotjaments diferents situats en un entorn natural privilegiat: cases de turisme rural, hotels, càmpings, apartaments, albergs, cases de colònies...
Podràs venir a conèixer com funciona l’artesania del paper, com es fan els embotits, els iogurts de granja, els formatges... o podràs venir amb el teu equip de treball a organitzar congressos, convencions o altres esdeveniments. La tranquil·litat i la bellesa de l’entorn seran els teus aliats per assolir amb garanties els teus objectius.
El turisme de natura i el senderisme a la Garrotxa es pot practicar gràcies a desenes de camins històrics com els que recullen a la xarxa de senders Itinerànnia, que comuniquen La Garrotxa amb el Ripollès i l’Alt Empordà. Aquesta xarxa de senders coincideix, en part, amb alguns itineraris específics, tan amb els del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa com amb els de l'Alta Garrotxa, que permeten descobrir alguns dels racons més interessants de la comarca: la Via Romana del Capsacosta, el Camí Ral de Vic a Olot, el Camí de Sant Jaume, la Ruta Medieval del Pirineu Comtal, el traçat garrotxí d’El Camí dels Països Catalans i diversos Senders de Gran Recorregut GR-1 i GR-2 són altres propostes de visita a la Garrotxa a través dels seus camins.
Si t’agrada practicar el senderisme, caminar per trobar amb cada passa nous indrets i viure noves sensacions i nous reptes, si vols redescobrir la natura en estat pur i contemplar la teva història i la del teu país no pots estar en més bones mans.
I si esteu buscant un espai on practicar cicloturisme també esteu al lloc prefecte: Besalú disposa de l’Anella Verda, un ampli espai de passeig vora el riu Fluvià que també és practicable en bicicleta; i Olot és un punt clau ja que és punt de pas obligat per a enllaçar la Via Verda del Ferro amb la Via Verda del Carrilet. L'enllaç es pot fer a través de dues rutes diferents: la primera va de Sant Joan de les Abadesses a Olot passant pel Coll de Santigosa i pel coll de Coubet, aprofitant l’antiga carretera Gi-521; i la segona passa per Santa Llúcia de Puigmal i la Vall de Bianya. Però si t’espanten les pujades, has de tenir en compte que partint d’Olot, la Via Verda del Carrilet, té bona part del recorregut fins a Girona en descens.
El món del cavall també troba el seu espai a La Garrotxa, i és que, a banda de les tradicionals rutes a cavall, a La Garrotxa es poden fer moltes més activitats relacionades amb l’equitació: passejades en burro, activitats educatives a cavall per grups escolars, equiteràpia, caminades, festes amb ponis per a nens petits guiats pels pares o rutes a cavall per a principiants pels més novells.
Però si vols viure una aventura més tranquil·la però tant o més excitant, tens la proposta de descobrir el paisatge des de l’aire: un vol en globus per La Garrotxa és una experiència única. Pots passar un matí observant els volcans i la Fageda des del cel, amb una copa de cava entre els dits i sabent que quan aterris t’espera un merescut esmorzar de pagès.
